El camí

Duc a molts llocs la gent,
duc alegries, perdicions, la mort,
tinc moltes eixides i oportunitats
per a elegir qui i com poden ser
els seus destins.
De vegades sóc molt curt per a uns
i molt llarg per a altres,
depenent de la direcció que agarren:
drogues, alcohol...estudiar...
Sóc més o menys curt i tinc diferents eixides,
solament cal voler trobar la bona.
De vegades costa caminar al llarg de mi,
ja que no tot és fàcil d'obtindre,
i altres sóc com un riu.

Haikús de la pluja

Les gotes cauen.
Formen espills
per veure's morir.

Els arbres ploren,
es visten de negre
els dies grisos.

Els núvols esponjosos,
de cotó blanc,
viatgen amb tranquil·litat.

LA GUERRA

Sóc la misèria,
sóc la mort,
sóc el patiment,
pares i mares plorant com la pluja pels seus fills,
xiquets plorant com la pluja pels seus pares.
Els arrebate el que més volen,
els destrosse per dins,
els faig patir,
els faig fer coses que no volen,
la mort i jo som una!

Poesies

Tots patinant,
tots en terra estan.

Dubal pensa,
no sap res.

Els ocells volen,
mouen les ales.

La classe tancada,
el mestre passeja,
xiqueta pensativa,
Dubal la veu,
es posa calent.

LA PORTA

M'obric i em tanque,
els que m'obrin tenen la clau per a tota la vida,
els que em tanquen ja no tenen la mateixa clau, ha canviat!
Sempre estic oberta, fa falta la clau correcta,
els que em tanquen ja no m'obrin.
Les persones obrin el meu cor amb molta dificultat
i el tanquen amb facilitat!

Haikú

Fa fred,
el vent abriga
els arbres.

El cor protector

Feia molta calor.
Tu eres com una flor
que et mories del dolor,
però jo et protegia amb el cor.

RECORDS

Els teus ulls fugassos

fugien d'aquell armari vidrenc

on havies amagat els teus records.

CAMALEÓ

SÓC DE MOLTS COLOR,
QUAN VULL EM FAIG GROC,
VERD, BLAU,
NEGRE... O DE DOS
COLORS ALHORA.
I EM CAMUFLE DELS
ENEMICS QUE EM VOLEN MENJAR.
TINC UNA LLENGUA LLARGA
PER A MENJAR INSECTES.

La tristesa

Visc a les fosques,
m'alimente mossegant el teu cor,
estic plena de tot, de mal,
sobretot de plor.
Sóc un univers de ferides.
Plora la teua ànima encesa,
et faig mal.
Encara estic allà dins i hi estaré eternament.

HAIKÚS

La teva mirada:
gebre en el record
quan neva a les muntanyes.

Escolte ocells
i a la llengua em vénen
cants de mel.

Escolte ocells,
a l'oïda em ve
sabor de mel.

Sent els ocells,
el riu córrer,
recorde dies de felicitat.

SOLEDAT

El balcó solitari,

tan sols un ocell

em fa companyia.

Toque l'aigua freda,

em crema el teu record.

El poema visionari de la natura

Quan vaig alçar el cap estava el cel verd,
una muntanya ampla i cabalosa veia enfront,
pel mig de la muntanya hi havia un riu ample i amb l'aigua taronja,
el sol era negre i els seus rajos grisos,
els camins eren núvols blancs,
els arbres eren gegants,
el meu somni era una irrealitat.

HAIKÚS DEL BOSC

Sota la pluja,

el paisatge

s'enfosquix.

Aquesta pluja intensa,

i les muntanyes

que s'amaguen

La soledat al bosc

s'acompanya

de les veus dels animals.

La llum s'amaga.

Els teus ulls s'encenen

a la foscor.

Sota la foscor abrumadora

de la pluja. El paisatge

s'allunya.

Haiku

Les tronades

Quan el cel s´enfosqueix
les tronades són
terriblement grandioses.


Nit i dia

Quan el Sol ix per l'est
la Lluna enlluernada
se'n va a dormir.


La llavor

La llavor plantada
va brotar
dient hola al Sol.

HAIKU. La mar

FOROCES ONES

PENETREN LA MAR

SENSE PIETAT.

JUSTÍCIA

Anys i anys dormint.

Estic tancada al cor de les persones.

Podria eixir però no m'obrin.

Ningú té prou força,

no es necessita.

Obrir una porta és cosa de savis.

L'arbre



Quan passes prop de mi

les fulles em tremolen.

Quan et veig estic plorant

i em cauen le fulles

perquè no puc estar amb tu.

Per què et vull tant?

Eres l'amor de la meua vida

però tu no pots estar amb mi

perquè la vida és dura

i m'ha llevat de tu.

Ja no acaricies la meua escorça,

jo per tu m'arrancaria les arrels

perquè et vull.

La papallona

Sóc molt xicoteta, però les meues boniques ales impressionen molt.
Aletege de camp en camp, de flor en flor.
Quan algú s´aproxima a observar-me,
me'n vaig tímidament.
Pareix que no m´agrade estar amb ningú.
A pesar d'això la gent continua acostant-se a mi.
La major part del temps la passe jugant.
Perquè a pesar de paréixer molt tímida tinc molts amics.

ELS 8 ADJECTIUS

Tancà els parpells arrugats i blaus i els llavis secs i grossos, alçà el dit llarg i fi i encogí els muscles xicotets.

Abans d'eixir al carrer estret i curt, es posà el barret marró, es calçà les sabates brutes i negres i es cordà el botó petit de la camisa blava i arrugada.

Va passar de la sopa caldosa, només tastà el caneló llarg, socarrat i tou, i va refusar l´estofat calent i brut, però va lloar el pastís de xocolate i nata.

El riu blau i curt s´esmunyia entre el puig verd i la masia antiga i al fons de la vall seca i ampla i el cel nuvolat i trist.