Si dius que tal llibre o tal lectura "t'agrada" i prou, és com si no hagueres dit res. Hauríem de preguntar-te per què t'agrada. Imagina que un obrer ha de construir una paret. Col·loca només una rajola i diu "ja està". Evidentment l'envà encara no està fet. Hi manquen unes quantes fileres de rajoles, després caldrà lluir-lo i finalment s'haurà de pintar. Si, a més a més, hi penja un quadre, el treball s'aproximarà a la perfecció.
L'opinió personal sobre una lectura és una cosa semblant. Una narració, un poema, qualsevol text pot despertar en tu algun record d'anys arrere, quan eres menut o menuda, alguna aventura passada, un viatge o unes vacances. Pot recordar-te una forma de viure que tu coneixes perquè l'has viscuda en algun altre lloc o te l'han contada els avis, per exemple. O pot fer-te sentir una emoció de tristesa a causa d'allò que s'hi expressa, o d'alegria pel triomf final dels protagonistes, o de ràbia per alguna injustícia que pateixen; pot fer-te plorar o riure. També la lectura pot fer que t'interesses per un tema nou, per una qüestió que mai no t'havies plantejat; que et desperte la curiositat per conéixer un lloc, un temps o una forma de vida per a tu desconeguts.
Si passa alguna d'aquestes coses, o totes alhora, és quan una lectura "t'ha agradat". I a l'inrevés, si no passa res d'això deu ser que "no t'ha agradat". Però si no comentes quins records, quines emocions, quins desitjos ha despertat el text en tu, doncs encara no has construït la paret de la teua opinió personal. Tan sols hi has posat la primera rajola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada