Els finals de curs tenen alguna maledicció estranya. Tots en desitgem l'arribada (ah les vacances) però al mateix temps s'encarreguen de donar per acabades algunes relacions i això, de vegades, et fa sentir tristesa. Ara que acabem aquesta etapa ens adonem del que hem guanyat, del que hem aprés, i també del que podem perdre. Paraulaigua.blogspot ens ha acompanyat una mica en aquesta correguda (de vegades massa ràpida). Crec que és un bon testimoni de les coses que podem fer i crear. Se sol dir que la persona és allò que llegeix. En una Escola d'Estiu de fa uns anys el mestre i pedagog Gonzalo Anaya (que ens ha deixat fa poc) matisava aquesta afirmació: la persona és allò que escriu. L'escriptura és una de les poques habilitats humanes que poden mesurar el que som i la nostra capacitat per a entendre i transformar el món. Allà on s'acaba la teua capacitat d'escriptura, allà mateix s'acaba el teu món. Llegiu, penseu i després escriviu-ho. I no us ho guardeu per a vosaltres. Sé que hi ha més escrits valuosíssims que no han pogut passar l'autocensura de l'autor i no s'han convertit en paraulaigües vius. Potser la vida és una tempesta de pluja i neu, i una bona manera de caminar-hi és sota la protecció d'uns quants paraulaigües (llegiu-ne la definició a l'encapçalament del blog). Gràcies per la possibilitat d'aprendre a ser millor mestre. Segur que de l'experiència d'aquests anys es beneficiaran altres generacions d'alumnes. I gràcies per haver-me deixat aprendre a voler-vos. Quan pense en vosaltres obriré paraulaigües de records.
dimecres, 18 de juny del 2008
dimecres, 4 de juny del 2008
POEMA ANIMISTA
Sóc un sentiment. Em pinten de roig.
Alguna gent diu que sóc lo millor i altra lo pitjor.
Diuen que sóc una malaltia perquè faig plorar i patir.
La gent em celebra el 14 de Febrer.
Algunes voltes sóc cec.
El meu símbol és el cor.
Nasc de dos persones que es volen sincerament.
M'alimente de dolor i muir per traició.
Sóc un sentiment. Em pinten de roig.
Alguna gent diu que sóc lo millor i altra lo pitjor.
Diuen que sóc una malaltia perquè faig plorar i patir.
La gent em celebra el 14 de Febrer.
Algunes voltes sóc cec.
El meu símbol és el cor.
Nasc de dos persones que es volen sincerament.
M'alimente de dolor i muir per traició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)