dimecres, 18 de juny del 2008

FINAL D'ETAPA

Els finals de curs tenen alguna maledicció estranya. Tots en desitgem l'arribada (ah les vacances) però al mateix temps s'encarreguen de donar per acabades algunes relacions i això, de vegades, et fa sentir tristesa. Ara que acabem aquesta etapa ens adonem del que hem guanyat, del que hem aprés, i també del que podem perdre. Paraulaigua.blogspot ens ha acompanyat una mica en aquesta correguda (de vegades massa ràpida). Crec que és un bon testimoni de les coses que podem fer i crear. Se sol dir que la persona és allò que llegeix. En una Escola d'Estiu de fa uns anys el mestre i pedagog Gonzalo Anaya (que ens ha deixat fa poc) matisava aquesta afirmació: la persona és allò que escriu. L'escriptura és una de les poques habilitats humanes que poden mesurar el que som i la nostra capacitat per a entendre i transformar el món. Allà on s'acaba la teua capacitat d'escriptura, allà mateix s'acaba el teu món. Llegiu, penseu i després escriviu-ho. I no us ho guardeu per a vosaltres. Sé que hi ha més escrits valuosíssims que no han pogut passar l'autocensura de l'autor i no s'han convertit en paraulaigües vius. Potser la vida és una tempesta de pluja i neu, i una bona manera de caminar-hi és sota la protecció d'uns quants paraulaigües (llegiu-ne la definició a l'encapçalament del blog). Gràcies per la possibilitat d'aprendre a ser millor mestre. Segur que de l'experiència d'aquests anys es beneficiaran altres generacions d'alumnes. I gràcies per haver-me deixat aprendre a voler-vos. Quan pense en vosaltres obriré paraulaigües de records.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Xema,som tres alumnes de tercer d'eso C.

El que has excrit ens pareix molt bonic i ens a emocionat. Ens has agradat molt de mestre i ens dona molta llàstima que t'en vatjes, però de segur que ens tornarem a veure! Adeu!

Xema Balbastre ha dit...

Com que som de pobles veïns, segur que sí que ens veiem.
Que passeu bon estiu.

Anònim ha dit...

joo Xema ja em plorat una altra vegada! q volem dirte qe encara recordem el primer dia de clase, quan ens vas presentar aixo de la carpeta qe ens va sonar tan estrany, qe despres vas fer una pagina web per a qe publicar els nostres treballs... Poc a poc em apres moltes coses qe mai oblidarem i ara, cuan ja comensava a agradarnos ten vas.. esperem qe no ens oblides

Xema Balbastre ha dit...

Compartiu el vostre saber. Jo tampoc vos oblidaré.

Anònim ha dit...

No havia tingut l'oportunitat de veure aquest text fins ara. Me he emocionat moltíssim!! Esque les experiéncies del curs anterior no les podré olvidar mai. I tampoc tot el que em aprés amb tu.