EL LLIBRE DE LES BÈSTIES

Quant al llibre, m'ha agradat molt l’adaptació de l’edició Bromera, perquè crec que ens dóna l’oportunitat de llegir el llibre i entendre’l millor, ja que tal com es va escriure seria una mica difícil d’entendre, entre altres coses per la llengua tan antiga que Llull utilitza. A pesar de tot, es nota en alguns aspectes que el llibre és antic, un d’ells és que parla molt de Déu, cosa que ja no és molt habitual a l’actualitat degut a una menor importància de la religió. També, aquest autor utilitza molt els exemples a l’hora d’escriure, cosa que no havia vist mai, però ara sé que es tracta de l’element més utilitzat per Llull a aquesta obra, que s’anomena exemplum, i que ja l’utilitzaven els grecs i romans amb la finalitat de convéncer el seu auditori.
Llegint aquest llibre he aprés moltes coses i m’he quedat amb algunes frases com: “Amb l’astúcia es pot véncer qualsevol cosa”, crec que aquesta frase té tota la raó del món, ja que a l’astúcia no hi ha cap força que la supere, i “Lleialtat per damunt de tot”. Jo pense que una de les coses més importants en aquesta vida és la lleialtat, i que si així fóra no hi haurien ni la meitat dels problemes. També he après que tant al conte com a la vida real, qualsevol amic pot convertir-se en qualsevol moment en el major enemic que pugues tindre, i que has de saber diferenciar clarament entre el tipus d’amics que t’envolten i amb qui pots confiar i amb qui no.
Però un dels propòsits és que ens adonem de com la rabosa es burla i aconsegueix enganyar a tot el món, però a la fi tot es descobreix i ella rep el seu merescut castic. Aquest fet, només se m'ocorre relacionar-lo amb aquest refrany: “Qui riu l'últim, riu millor” i també dir que totes les coses amb el pas del temps ixen a la llum, per això mateix no has de fer mai res que et puga perjudicar amb el pas del temps.

Una de les coses que més em va alegrar al finalitzar aquest llibre va ser que vaig descobrir el missatge que Llull ens intenta transmetre a través dels animals. Els humans som unes persones malvades i de vegades actuem incorrectament, però nosaltres no s'adonem dels nostres errors, i el que és pitjor, quasi mai els reconeguem. Llull ens explica a través dels animals el nostre comportament i ens demostra que moltes vegades actuem igual que els animals. Però el que més m'ha sorprés ha sigut la finalitat amb la qual Ramón Llull va escriure el llibre. Ho va fer per entregar-li'l a un rei, per a que s'adonara de com havia de governar i dels problemes que podia tindre durant el seu regnat.

cris...*