dilluns, 11 de febrer de 2008

TERROR

Des del dia 28/1/08, ma casa començà a fer coses rares, pareixia que els electrodomèstics m'observaven, com la torradora, la nevera, i fins i tot no podia obrir portes, com la de la meua habitació. Jo em posava verviós, perquè ja no podia eixir, la porta d'eixida no obria, era molt estrany. Al dia següent, després de dormir en el sofà amb Picotita al meu costat, ens vam despertar a les deu, voliem fer-nos unes torrades quan la torradora se'm va tirar a la mà i me la va cremar, jo estava cridant. Quan vaig poder llevar-me-la vaig anar corrent al bany per curar-me i no podia obrir la porta. Al cap d'un bon temps, per la vesprada vaig benerar un tros de pa, igual que Picotita. Estava posant-me nerviós quan la planxa de sobte es tirà a la meua cara i me la va cremar, i l'aspiradora agafà a Picotita i la tirà a la llavadora i es posà en marxa en l'habitació del pati i es tancà la porta, vaig intentar obrir però no podia i escoltava com Picotita cridava. Només quedàvem jo amb la cara i la mà cremada i Ambarambanbeu, el meu hàmster. Al dia següent no podiem obrir ni el dormitori, el pati... a soles quedava el menjador i la cuina. De sobte vaig ser atacat per la nevera i l'aspiradora, que agafà a Ambarambanbeu i el clavà al microones i es posà en marxa. Jo vaig intentar parar-ho però la nevera es tirà damunt de mi durant un bon temps. Després de llevar-me-la de damunt vaig dormir en terra. Al dia següent vaig vore que a soles quedava el menjador, totes les altres portes estaven tancades i jo estava fart. Aleshores vaig agafar una corda d'un caixò i la vaig nugar al sostre, em vaig penjar, però quan veia que em faltava l'aire vaig vore a Lopera rient en forma de fantasma. Aleshores vaig entendre que era ell.

2 comentaris:

Salvia ha dit...

Hola! Des del meu raconet de poesia hui et vull dedicar un poemeta d'amor. Molta felicitat per a tots els 366 dies de l'any.

Dona-li una ullada:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/02/amor-en-la-biblioteca-poema-damor-en.html
Besadetes

Xema Balbastre ha dit...

Gràcies, Salvia, per la teua dedicatòria. Tan de bo trobàrem més pirates com aquest que ens segrestaren i se'ns endugueren a navegar pels mars de la fantasia.
Besets