dimecres, 12 de març de 2008

La tristesa


Visc a les fosques,
m'alimente mossegant el teu cor,
estic plena de tot, de mal,
sobretot de plor.
Sóc un univers de ferides.
Plora la teua ànima encesa,
et faig mal.
Encara estic allà dins i hi estaré eternament.

2 comentaris:

DUBAL ha dit...

DIANA EL TEU POEMA ESTA BEN ESCRIT I TEU AS CURRAT MOLT

Xema Balbastre ha dit...

M'agrada el teu poema. Amb poc elements retòrics i d'una gran força.