BON NADAL

Non Nadal i bon any als paraulaigüers del curs passat.
Com va per Moixent? Continueu escrivint coses tan boniques?:-))))))
Vos enyore des d'Aiora.
Besets :-{}

AGRAÏMENT

Fins al mes de juny de 2008 els paraulaigüers han estat alumnes de 3r d'ESO de l'IES Moixent (La Costera). A ells i elles cal agrair les col·laboracions i comentaris que han fet créixer un poc aquesta ferramenta d'intercanvi. Espere que els haja estat útil en el seu aprenentatge. A partir de setembre l'experiència de paraulaigua.blogspot es trasllada a l'IES Fernando III, d'Ayora. Des d'allí, si tot va bé, arribaran noves contribucions de creació literària i lectura crítica. Els paraulaigüers veterans estan convidats a continuar aixoplugant-se en aquest blog, però amb aquesta finalitat han de voler obrir el paraulaigua. Fins després de les vacances.

FINAL D'ETAPA

Els finals de curs tenen alguna maledicció estranya. Tots en desitgem l'arribada (ah les vacances) però al mateix temps s'encarreguen de donar per acabades algunes relacions i això, de vegades, et fa sentir tristesa. Ara que acabem aquesta etapa ens adonem del que hem guanyat, del que hem aprés, i també del que podem perdre. Paraulaigua.blogspot ens ha acompanyat una mica en aquesta correguda (de vegades massa ràpida). Crec que és un bon testimoni de les coses que podem fer i crear. Se sol dir que la persona és allò que llegeix. En una Escola d'Estiu de fa uns anys el mestre i pedagog Gonzalo Anaya (que ens ha deixat fa poc) matisava aquesta afirmació: la persona és allò que escriu. L'escriptura és una de les poques habilitats humanes que poden mesurar el que som i la nostra capacitat per a entendre i transformar el món. Allà on s'acaba la teua capacitat d'escriptura, allà mateix s'acaba el teu món. Llegiu, penseu i després escriviu-ho. I no us ho guardeu per a vosaltres. Sé que hi ha més escrits valuosíssims que no han pogut passar l'autocensura de l'autor i no s'han convertit en paraulaigües vius. Potser la vida és una tempesta de pluja i neu, i una bona manera de caminar-hi és sota la protecció d'uns quants paraulaigües (llegiu-ne la definició a l'encapçalament del blog). Gràcies per la possibilitat d'aprendre a ser millor mestre. Segur que de l'experiència d'aquests anys es beneficiaran altres generacions d'alumnes. I gràcies per haver-me deixat aprendre a voler-vos. Quan pense en vosaltres obriré paraulaigües de records.

POEMA ANIMISTA

Sóc un sentiment. Em pinten de roig.
Alguna gent diu que sóc lo millor i altra lo pitjor.
Diuen que sóc una malaltia perquè faig plorar i patir.
La gent em celebra el 14 de Febrer.
Algunes voltes sóc cec.
El meu símbol és el cor.
Nasc de dos persones que es volen sincerament.
M'alimente de dolor i muir per traició.

Els amics

1.Ext.Dia. Plaça del poble
Un grup d'amics estan en la plaça del poble parlant de les seues coses i els seus amors. Ells són Elena, Jose, Maite, Lluis, Cristina, David, Ivan, Isabel i Sandra.



Elena. I bé xicons, què farem este cap de setmana?

David. Podríem sopar tots junts.

Cristina. Em pareix bona idea. Demà, a les 10 de la nit ens vejem en eixe bar, vos pareix?

Sandra. Bé, alli ens vorem.



2.Int.Nit. Bar
Arriba el dissabte en la nit i es veuen tots en el bar. Sopen junts.

Ivan. Hola! Perdoneu, he arribat un poc tard perquè he eixit fora del poble.

Sandra. No passa res, passem a la taula i comencem, no?

Jose. Sí, és lo millor. Sandra, et fiques al meu costat?

Sandra. Està bé.



3.Ext.Nit.Carrer
Acaben de sopar i ixen al carrer. La gent se'n va de festa.

Maite.Anem un ratet a ballar.

Isabel.Clar, anem a divertir-nos.

Ivan.Sí, vull ballar.



4.Int.Nit.Pub
Arriben al pub. Sandra i Jose decidixen anar-se'n.

David.Ja estem ací.

Cristina.Anem a ballar!

Jose.Sandra, tu i jo podríem anar-se'n a pegar una volteta.

Sandra.Sí, millor estar amb tu que estar ací.


5.Ext.Nit.Carrer
Jose i Sandra se'n van del pub a donar una volta i parlen d'ells.

Jose.Sandra, he de dir-te una cosa però no vull que et rigues de mi, per favor.

Sandra.Jose, no tinc el perquè. Conta'm el que hages de dir-me.

Jose.M'he enamorat de tu. Encara que supose que tu no sents res per mi.

Sandra.Jo també estic enamorada, no sé per què penses que no, però ja duc temps sentint alguna cosa per tu.



6.Ext.Nit.Carrer
Jose i Sandra s'abracen i arriben els amics.

Jose.T'estime.

Sandra.Et vull.

Elena.Per fí, ja heu acabat junts, enhorabona.

Maite.M'alegre.

Isabel.Jo també m'alegre molt.

Ivan i David.I nosaltres, Jose ja no preguntarà com dir-t'ho.



Acabaren junts i els seus amics molt contents.

LA TERRASSA

Exterior: dia. Terrassa d’un edifici.

La càmera enfoca la porta i apareix Neus. Surt a la terrassa plorant i nerviosa. Corre d’un costat a un altre mentre la càmera segueix els seus moviments. Neus es para i es toca la blaüra que té en el cap. Es sent una veu que ve de les escales.

MIQUEL: (Enfadat)(off) Neus, baixa!

Neus es posa a plorar i busca un lloc on amagar-se.

MIQUEL: (Enfadat)(off) Com em faces pujar veuràs!

Es senten passos. Miquel entra en primer pla i es queda mirant la càmera. Tallar a:

NEUS: (Amb la veu tremolosa) No em faces res per favor!

Neus comença a córrer i Miquel la persegueix. Neus es queda acorralada en la barana i la càmera s'arrima a ella. Miquel, que encara corre, la intenta agafar però ella s'aparta i Miquel cau. La càmera fa un pla general de Miquel mentre cau. Després fa un primer pla de Neus que està abocada a la barana.

L'home de l'IES Madison

Int. Dia. IES Madison. Passadís de tercer.

El cadaver de Vincent està en terra, amb un tall al cap, després apareix un trio, Jane, Logan i Dean. Veuen a Vincent.
Jane: ¡Hem d'avisar algú! ¡Està mort!
Logan: ¡Que guapo! Anem a fer-li una foto.
Dean: Vinga va, fes-li-la.
Jane: ¡Que no! ¿Qui ho ha fet?
Logan: No passa res, anem a dir-li-ho a Ms. Lifting.
Dean: ¿Per què no l'amaguem en la taquilla seva? és oberta.
La camera enfoca a un home al final del passadís.
Jane: ¡Mireu, hi ha una persona! ¡Te un gavinet gran!
Logan: ¡Anem a pegar-li!
dean: No tens ous de pegar-li
Logan: A que si
Dean: A que no
Logan: Anem Dean, que entre els dos podem.
La camera enfoca a Vincent, despres a l'home. L'home, mentre parlaven, s'arrima i li pega una gavinetada a Logan que li travessa el cap.
Jane: ¡Logaaan! (cridant)
Dean: ¡Ostias, que l'ha matat!
Jane: Anem-nos-en d'ací.
La camera enfoca de dalt a baix a Logan, després la cara de Jane i Dean asustats.
Jane: ¡Corre!
Dean: ¡D'acord!
L'home: Està tot tancat, ¡no podeu eixir!
La camera enfoca l'home com trau una pistola i li pega un tir a Dean al cap, el mata. Es veu en camera lenta.
Dean cau a terra mort i Jane plora, l'home comença a violar-la. Després la mata.

SOC UN ULL

Soc gran i verd. Soc molt atractiu.
Toc allò que veig ho memoritze.
De vegades veig coses que no vull veure
però em tinc que aguantar.
Odie les cebes i els sabons
perquè si ho mire molt de prop
em comença a picar tot.
Sé que tinc un germà,
però no l’he vist mai,
sols se que esta ahi, plorem
per els nostres sentiments.
No sé si ell sabrà que jo estic ací,
al seu costat.
En separa una muntanya
que té dos coves.
No tinc parella,
però crec que no en trobaré mai.

El camí

Duc a molts llocs la gent,
duc alegries, perdicions, la mort,
tinc moltes eixides i oportunitats
per a elegir qui i com poden ser
els seus destins.
De vegades sóc molt curt per a uns
i molt llarg per a altres,
depenent de la direcció que agarren:
drogues, alcohol...estudiar...
Sóc més o menys curt i tinc diferents eixides,
solament cal voler trobar la bona.
De vegades costa caminar al llarg de mi,
ja que no tot és fàcil d'obtindre,
i altres sóc com un riu.

Haikús de la pluja

Les gotes cauen.
Formen espills
per veure's morir.

Els arbres ploren,
es visten de negre
els dies grisos.

Els núvols esponjosos,
de cotó blanc,
viatgen amb tranquil·litat.

LA GUERRA

Sóc la misèria,
sóc la mort,
sóc el patiment,
pares i mares plorant com la pluja pels seus fills,
xiquets plorant com la pluja pels seus pares.
Els arrebate el que més volen,
els destrosse per dins,
els faig patir,
els faig fer coses que no volen,
la mort i jo som una!

Poesies

Tots patinant,
tots en terra estan.

Dubal pensa,
no sap res.

Els ocells volen,
mouen les ales.

La classe tancada,
el mestre passeja,
xiqueta pensativa,
Dubal la veu,
es posa calent.

LA PORTA

M'obric i em tanque,
els que m'obrin tenen la clau per a tota la vida,
els que em tanquen ja no tenen la mateixa clau, ha canviat!
Sempre estic oberta, fa falta la clau correcta,
els que em tanquen ja no m'obrin.
Les persones obrin el meu cor amb molta dificultat
i el tanquen amb facilitat!

Haikú

Fa fred,
el vent abriga
els arbres.

El cor protector

Feia molta calor.
Tu eres com una flor
que et mories del dolor,
però jo et protegia amb el cor.

RECORDS

Els teus ulls fugassos

fugien d'aquell armari vidrenc

on havies amagat els teus records.

CAMALEÓ

SÓC DE MOLTS COLOR,
QUAN VULL EM FAIG GROC,
VERD, BLAU,
NEGRE... O DE DOS
COLORS ALHORA.
I EM CAMUFLE DELS
ENEMICS QUE EM VOLEN MENJAR.
TINC UNA LLENGUA LLARGA
PER A MENJAR INSECTES.

La tristesa

Visc a les fosques,
m'alimente mossegant el teu cor,
estic plena de tot, de mal,
sobretot de plor.
Sóc un univers de ferides.
Plora la teua ànima encesa,
et faig mal.
Encara estic allà dins i hi estaré eternament.

HAIKÚS

La teva mirada:
gebre en el record
quan neva a les muntanyes.

Escolte ocells
i a la llengua em vénen
cants de mel.

Escolte ocells,
a l'oïda em ve
sabor de mel.

Sent els ocells,
el riu córrer,
recorde dies de felicitat.

SOLEDAT

El balcó solitari,

tan sols un ocell

em fa companyia.

Toque l'aigua freda,

em crema el teu record.