En els països del tercer món
abunda la pobresa
desesperació, contaminació
i la gent sense defensa.
Els xiquets no mengen,
treballen de sol a sol.
Els països mes pobres:
són un món sense consol.
El menjar no és suficient,
l'aigua no la trobem,
alguns es precupen
per no saber qué fer.
Les boques no es poden omplir,
la panxa comença a remugar,
tots ploren i ploren,
no tenen res ploren recollir.
Vos convide a tots a reflexionar
perquè no us ho podeu imaginar
el que significa no menjar
i morir sense rosegar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
hola zuleme he llegit aquesta poesia i tens molta idea, pero filla tens que tornarla a fer amb mes categoría gramatical,adeu e intentau de nou.
MUY BIEN ZULEMA. QUE ESCRIBAS MUCHOS MÁS I MEJORES!!!!
hola, zulema em pareix icreible que tu vajes escrit eixa poesia esta "xulisimaaa". A vore si algún día me dediques uno a mi.
Hola xika!! la poesia molt bonica ee!! Avore si me dediques alguna a mi!! Aixina es que ja pots començar xla!! Bsets
molt be zulema!! avore si me dius ami eixes paraules tant boniques!! tvmmmm
Estimada doncella! m'agradat molt la teua poesía, ha estat molt original. Llástima que jo en els meus temps no pensara en la pobresa, sols pensava en la mort de mon pare(coplas a la muerte de su padre). T'asegure que si poguera t'ajudaria a que la publicaren, pero en les condicions que estic no puc ajudarte amb res.Jorge Manrique
Desgraciadament es la realitat!
la poesia xulisimaaaaaaaaa!!
Un beset!
Publica un comentari a l'entrada