Quan vaig alçar el cap estava el cel verd,
una muntanya ampla i cabalosa veia enfront,
pel mig de la muntanya hi havia un riu ample i amb l'aigua taronja,
el sol era negre i els seus rajos grisos,
els camins eren núvols blancs,
els arbres eren gegants,
el meu somni era una irrealitat.
una muntanya ampla i cabalosa veia enfront,
pel mig de la muntanya hi havia un riu ample i amb l'aigua taronja,
el sol era negre i els seus rajos grisos,
els camins eren núvols blancs,
els arbres eren gegants,
el meu somni era una irrealitat.
1 comentari:
M'ha Agradat Molt Aqest Poema... Es com Magic.. Molt Divertit,Interesaant..!
El millor poema de la Natura que he llegit Fes-ne mes A veure si els puc llegir.. M'agraden molt! Graciies!
Publica un comentari a l'entrada