Visc a les fosques,
m'alimente mossegant el teu cor,
estic plena de tot, de mal,
sobretot de plor.
Sóc un univers de ferides.
Plora la teua ànima encesa,
et faig mal.
Encara estic allà dins i hi estaré eternament.
m'alimente mossegant el teu cor,
estic plena de tot, de mal,
sobretot de plor.
Sóc un univers de ferides.
Plora la teua ànima encesa,
et faig mal.
Encara estic allà dins i hi estaré eternament.
2 comentaris:
DIANA EL TEU POEMA ESTA BEN ESCRIT I TEU AS CURRAT MOLT
M'agrada el teu poema. Amb poc elements retòrics i d'una gran força.
Publica un comentari a l'entrada