Sóc molt xicoteta, però les meues boniques ales impressionen molt.
Aletege de camp en camp, de flor en flor.
Quan algú s´aproxima a observar-me,
me'n vaig tímidament.
Pareix que no m´agrade estar amb ningú.
A pesar d'això la gent continua acostant-se a mi.
La major part del temps la passe jugant.
Perquè a pesar de paréixer molt tímida tinc molts amics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
HOla Tiho!!! me ha gustado mucho tu po0esia de la papallona, tienes mucha imaginación i con esto te tengo que decir Q: tu si Que vales!!
Publica un comentari a l'entrada