Setmana Santa en Aiora

A ayora les processons de Setmana Santa comencen dues setmanes abans de Divendres Sant. Catorze dies abans de Divendres Sant es fa un trasllat de la Verge dels Dolors recorrent diversos carrers del poble, des de l'ermita de Santa Maria la Major fins a la Parròquia de l'Assumpció. El Diumenge de Rams es fa una missa amb benedicció de les palmes i a les vuit de la tarda es fa el trasllat de la Verge dels Dolors des de la Parròquia de l'Assumpció fins a l'Ermita de Santa Maria la Major.
El Dijous Sant es fa la processó del prendimiento.
Els actes més vistosos d'aquesta setmana gran religiosa són les processons. Tot es fa el Divendres Sant. Durant el matí té lloc la processó que representa la passió del Nostre Senyor Jesucrist. És aquesta una processó plena de colorit aportat per les diferents confraries que intervenen amb els seus passos, els romans o "Sayones", les "Marías", la "Maria Magdalena", la "Verónica" i la "Samaritana". Aquesta processó comença en el c ¡Castell de la Vila i finalitza a l'Església Major després de recórrer diversos carrers de la localitat. El punt lúdco de la processó té lloc a la nit, i és la de l'Enterrament del Senyor. A això s'uneix una bellesa que aporten les espelmes que porten tots els que la segueixen. És una procesion d'admirar, en ella corprèn la bellesa del pas del epulcro del senyor, com l'impressionant silenciosament que regna al lardo de la mateixa, trencat només per la eixordadora tamborea dels galifardeus obrint la mateixa, i la marxa fúnebre interpretada per la Banda de Música tancant la processó.

AIORA

Benvolguda Raquel, soc una xica d'Aiora anomenada Asun i te vaig a contar tot sobre les tradicions i les costums d'Aiora.

L'Angel
La primera festa que apareix en el calendari és la de l'Àngel, una festa religiosa que es fa des de fa molt de temps i que representa la curació de la pesta al poble d'Aiora, va passar gràcies a un Àngel i a una dona de Jarafuel que passava per Aiora a comprar el pa i es va trobar amb l'Àngel, que li va posar en lletres d'or que la pesta anava a desapareixer i així va ser. I des que va succeir, tots els habitants d 'aiora anem a l'ermita de l'Àngel fent un recorrit i després anem a demanar bous a la porta de l'Ayuntament.

Sant Antoni

Aquesta festa està feta per als animals, ja que tots els que tenen animals poden anar a l'ermita de Sant Antoni i se li dona tres voltes per que els animals tinguen salut.

Els carnavals (l'enterrament de la sardina)

És una festa en la qual els habitants ens disfressem i anem a donar una volta pel poble amb una sardina que després es crema en una foguera.

La setmana santa

És un festa en la qual es donen recorreguts (processons) amb tots els sants de Aiora i es fan misses i demés.

Els bous

És una festa molt xula on es fan tablats entorn a una plaça i durant una semana solten vaquetes i bous pels carrers i la plaza. Aquesta festa finalitza el dia de l'ofrena de la verge de l'Asuncion i comença amb el tancament del Torico.

La fira de la mel

És una festa on es posen casetes al voltant de la plaça i es venen comestibles, mel, olis ... A més es posa en el carrer de la Marquesa una fira amb roba ... També es fan molts espectacles com el tall de la mel, ball de la dansa del ventre....

El nadal

Aquesta festa és particular com en molts llocs, perque recordem que el senyor na naixer. En aquesta festa es canten nadalenques, és menjen polvorons i les families es reuneixen.

Espere que aquesta informaciò et sigua de molta ajuda i et posen molt bona nota en el treball. Una forta abraçada de:

MªAsunción Cámara Rodenas

Aiora

Hola!! Sóc una xiqueta d'Aiora. Es un poble situat a l'est d'Espanya. Pertany a la comunitat valenciana.Te al voltant d'uns 5.507 habitants. Aiora compta amb moltes festes importants:
· El gener celebrem la festa de l'Àngel on es fa una missa a l'ermita del sant Angel i es porta la imatge hasta la Parròquia.
· Al febrer es celebra Sant Blas, en què portan mansos i passen per diversos carrers del poble. Al febrer també se celebra els carnavals, comença amb correfosc. El dia més esperat és el dimecres de ceniz (L'enterrament de la sardina) on molta gent del poble es disfressa i hi ha una cercavila per diversos carrers del pueblo. Los demés dies hi ha màscares per la plaça Major d'Aiora.
· Després ve Setmana Santa a què es fa bastants processons. Dijous sant es realitza una procesion del prendimiento. Divendres sant es fa una processó al matí que dura apiximadamente 3 hores i per la nit la processó de l'enterrament. I per últim, diumenge es realitza la procesion de resurrecció.
· A l'agost se celebra la festa més esperada pels membres d'Aiora (els vous). El primer divendres d'agost es realitza el tancament del Torico en el qual es fa una cercavila amb la banda de cornetes i tambors, la banda de música, reines, cort d'honor i altres públic asistente. A el (?) de la setmana es fa vous al matí, tarda i nit, revetlla ... I a més a la glorita posen una fira d'atraccions per als nens.
· A l'octubre es celebra una fira (fira de la mel) que es col·loca a la plaça major. Se colocan casetas de varias cosas ( miel, carnicerias, pasteleria...) y tambien ponen un mercado mediabal.

Una abraçada

festes de aiora!

Estimada Raquel,
He llegit la teua carta i m’ha interessat molt. M’ha agradat la teua preposició de treball i te vaig a explicar 2 festes:

Soterrament de la sardina: per començar anem ha parlar de l'enterrament de la sardina que se celebra el dia (?) és una cercavila on la gent es disfressa de colors foscos ja que és com si fóssim d'enterrament, cada persona es disfressa amb la seva cinquena o es cuadreilla tots del mismo. La gent porta molta beguda i beu riu, canta, balla i dura tota la noxe. Al dia seguent posen una carpa i els xiquets menuts van disfrazats amb lo que bulguen i esten tota la vesprada ballant i jugant.

Els bous(8 al 16 d’agost):
Els bous es una festa molt tipica de aiora on tota la gent lo pasa en gran dia, vespreda y sobretot nit.....la gent amb la seua cuadrilla fan tablats de madera i pasen alli totes les festes, totes els dies de festes. Llegen molta gent de fora de totes les parts del mon. Per la nit hi ha vervenes i caraoque.
Per el mati la dolçaina i el tabal pasen per les cases de totes les dames fins a casa de les reines, en casa de las reines preparen un aperitiu per a ir preparats a els bous del matí. Per la vesprada tota la gent esta més animada, la banda de musica no para de tocar les cançons tipiques de aiora. Per la nit algunes fen bous envolats i altres vervena. Asi totes els dies de festes de agost.

Espere que te agrade.
Una abraçada.
Antonia Gutiérrez.:)

JARAFUEL

Estimada Raquel:
01-02-10
Jo et vaig a parlar d’un poble anomenat Jarafuel que està situat en la Vall d’Aiora-Cofrents. És un poble molt xicotet que ara mateix compta amb uns 820 habitants. Ara te vaig a explicar les seues festes més tradicionals:

-Al començar el any la primera festa és la Fira del "Almez "tracta com fabricar garrots, orques, cistelles de fusta, culleres de pal … Açò se fa perque en Jarafuel hi ha tres fabriques de forques i per a donar al poble més turisme rural i més ambient, perque aquesta fira tambe se complementa amb la gastronomia tipíca de Jarafuel.

-Després està la fira d'Agost que es trien dos reines, una major i altra infantil i el seu cort d'honor, els carrers de les dames i reines s'adornen per a després fer un concurs. Per la nits es fan revetles i hi ha un dia que se celebra una ofrena de flors a la patrona Santa Catalina.

Per últim et vaig a explicar la seua patrona Santa Catalina:

-Va nàixer cap al 290 en el si d'una noble família d'Alexandria en Egipte. Destacó, molt prompte, pels seus extensos estudis que la van situar al mateix nivell que els més grans poetes i filòsofs de l'època. Una nit se li va aparéixer Crist i va decidir, en eixe moment, consagrar-li la seua vida, considerant-se, des de llavors, la seua promesa. El tema del matrimoni místic és comú en l'Est Mediterrani i en l'espiritualitat catòlica.
L'Emperador Maximiano va acudir a Alexandria per a presidir una gran festa pagana. Catalina va aprofitar esta ocasió per a intentar la conversió de l'Emperador al cristianisme, la qual cosa va despertar el seu còlera. Per a posar-la a prova li va imposar un debat filosòfic amb cinquanta savis a qui tractaria de convertir. Catalina ho va aconseguir, la qual cosa va provocar la ira de l'Emperador, que va fer executar els savis, no sense proposar-li abans a Catalina que es casara amb un d'ells, a la qual cosa ella es va negar rotundament. L'Emperador va ordenar, llavors, que torturaren Catalina utilitzant per a això una màquina que tenia unes rodes guarnides amb rostres. Miraculosament les rodes es van trencar al tocar el cos de Catalina. Obstinat, Maximiano va ordenar la seua execució i va ser decapitada.
Santa Catalina.

Això es totes les festes més importants de Jarafuel.
Una abraçada.

María Martínez Garijo

san benito

Ayora 18 de enero de 2010
Estimada raquel
Soc un chic d'ayorai te vaig a informar sobre San Benito que es una aldea que perteneig a Aiora i que suvica entre Aiora i Almansa.
Té uns 6 habitans, a l´estiu se doblega.La gent va alli a trobar tranquilitat i vacanses rurals.
Té una iglasia i antiguament una escola , pero devit a la desavitació es va tancar.
Es troba a la falda del mugró de meca que va ser un antic poblat iber i al costat es troba la llaguna anomenada com el poble.

Espere que et valga l´informació.


Un salut ELOY

Costums i festes pròpies d'Aiora

Estimada Raquel:

Com m'ha interessat la teua causa,vaig a explicar-te els costums i festes pròpies del meu poble, Aiora.

-El Soterrament de la Sardina (17 de gener), en aquesta celebració es fa un recorregut amb les escultures de les sardines, on tots van disfressats amb els colors morat i negre. Després d'aquest recorregut es cremen les sardines.

-L'Angel (segon dilluns de gener).

-San Blas (6 de gener), organitzada pels veïns dels Altos. Primer fan uns jocs per als xiquets, més tard fan el sopar per a tot aquell que assistisca i per últim canten unes cançons característiques de la festa.

-San Andrés (30 de novembre).

Els Bous (del 8 al 15 d'agost), en ella uns dies abans uns grups de persones van a la venta de la plaça on compren el terreny on van a posar "los tablaos", més tard posen en marxa la seua construcció. La diversió es concentra quan fan els dies de vaquetes.

Bé, després d’aixó no puc dir-te més, espere que la informació que t'he donat et sirva.
Per a mi ha sigut un plaer i espere que t’isca bé el treball, et desitge el millor.
Una abraçada:

Elena Clari Romaní

Jarafuel

Estimada Raquel Morellà:
Hem rebut la teua carta, i estic molt interessada en donar-te informació sobre les festes i la localització del poble de Jarafuel:

Jarafuel és un poble molt menut amb 816 habitants. Pertany a la província de València i està situat al centre de la comarca de la Vall d'Aiora. La vila es va assentar sobre un turó al cim del qual s'aixequen les ruïnes d'un castell àrab, hui transformat en ermita. Els seus carrers són estrets i empinats, amb un traçat urbà molt irregular, excepte en la part baixa que s'assenta sobre la plana.

Jarafuel té dues festes importants, una a l'estiu, La Fira, i a l'hivern les Festes Patronals a Sant Coronado i Santa Catalina.
Les festes d'estiu són a finals del mes d´agost, tenen una durada de 5 dies, i el seu plat fort són les revetlles, en les quals es veu sortir el sol ballant, amb gran ambient, en què no falta ningú. Durant el dia hi ha gran quantitat de festes (desfilades, actuacions, exposicions ...)
A l'hivern, del 24 al 29 de novembre, se celebren les festes en honor a Sant Coronado (patró de Jarafuel) i Santa Catalina.

Espere que aquesta informació et siga de molta ajuda i pugues realitzar el teu treball. Una abraçada.
Bea Carpio

teresa de cofrentes

Hola Raquel: Em dic Jose i vull donarte informacio sobre un poble del valle llamat teresa de cofrentes
Teresa es un poblet molt bonic
Teresa no es molt gran encara sies molt bonic
Teresa te un castell a lo alt del poble
Tambe te una esglesia molt gran i bonica
Tambe te centros de ocio como polideportivos y parcs
Teresa fa festes grans: com per eixemple els quintos: son un grup de gent que se junta per a recogir diner i celebren berbenas

La vall d'Aiora

Aiora, 27 de gener del 2010

Estimada Raquel,
Sóc un alumne de l'institut Fernando III d'Aiora i te vaig a donar informació sobre la comarca i en especial d'Aiora.
Els pobles de la vall d'Aiora-Cofrentes són Aiora, Zarra, Teresa de Cofrentes, Jalance, Jarafuel i Cofrentes. Per Cofrentes passa el riu Xúquer i també està la central nuclear.
Aiora està rodejada de muntanyes, les més importants són la Hunde, el Montemayor i la Sierra. Molt a prop d'ací està el Caroche que és una de les muntanyes més altes de la Comunitat Valenciana fins i tot es pot vore la mar i les lletres de Cullera. A Agost són les toros que començen quan totes les cuadrilles d'amics van pel carrer i la gent les tira aigua esa nit es diu "el encierro del torico" i a partir de eixe moment, dia sí dia no hi ha toros. També està la fira de la mel que es un poc més avorrida.
Bé Raquel espere que amb aquesta carta sea suficient per a que consegueixes una bona nota.

Una abraçada:
Diego Abarca Martínez

Carnestoltes i els Bous

Aiora, 19 de gener del 2010

Estimada Raquel:

Jo et vaig a escriure sobre els carnavals (soterrament de la Sardina ) i els bous d´Aiora:

Els carnavals es fan el dèsset de Febrer per la nit. Comença sobre les huit de la nit, la gent del poble es disfraçen i fan un recorregut portant una sardina gran per als adults i altra mes xicoteta per als xiquets menuts. Durant el recorregut les sardines se les intercambien de persones per a que la gent descanse. Quan s´acaba el recorregut les sardines es cremen.

Els bous es celebren en Agost durant una setmana. Pel matí fan l´entrada i a leshores la proba, per la vesprada trauen sis vaques i per la nit el bou embolat. Un dia es fan bous i altre dia revetla, la gent baixa a ballar a la plaça Major.

zarra

zarra

Informació general de Zarra

situació : suresre de Espana i sud de interior de la comunitat valenciana

ajuntament : carrer panoja n·2

festes : el dimecres més prop a 17 de gener ( San Anton ).
el 26 de juny (Santa Ana)
el primer cap de semana de agost (festes de estiu i bous).

turisme: ai 3 bars i 3 cases rurals

població : son alrrededor de unos 490 habitants

fotos de Zarra

fotos del valle

Teresa de Cofrentes

Estimada Raquel :

Hem rebut la teua carta, i tota la classe s´ha decidit a donar-te la informació necessària perquè pugues fer el teu treball. Jo et vaig a parlar sobre el meu poble, anomenat Teresa de Cofrentes.

És un poble muntanyós i molt xicotet, ja que solament hi ha 715 habitants. No hi ha molt oci, solament el necessari. Hi ha alguns llocs d' interés de la vall que pense que són interessants per al teu treball :

-Barranc de la Hoz (Zarra).
-La Hunde (Ayora).
-Coves de Don Juan (Jalance).
-Hervideros deCofrentes (Cofrentes).
I aquestes són les festes de Teresa de Cofrentes :
-San Blas, hi és el 3 de febrer (Patró del poble).
-Verge de l'Assumpció (15 d´agost).
-"Los quintos" (Setmana Santa).

Cordialment:

Eva Jiménez

PS: Espere que la informació et servisca! Molta sort aquest curs!

FIRA DE LA MEL (Ayora)

Ayora, 18 de Jener de 2010

Benvolguda Raquel,

Tinc l´oportunitat d´explicar-te una de les festes que més m´agrada. Aquesta festa és molt peculiar d´Ayora, s´anomena Fira de la Mel. En aquesta festa, la gent posa casetes al carrer, amb el permís de l´ajuntament i posen degustacions per un tiquet a tot aquell que vulga tastar-ho. Asó no és el més fabulós de la fira, si no el bosc i l´urna amb abelles dins. L´urna és molt gran, quadrada i amb respiradors, pera que les abelles puguen respirar. Al poble hian molts melers i cada vegada entra un per a fer demostracions al públic que observa fora de l´urna de cristall. Quan está tot preparat inagurem l´urna, posant una escala lligada a un balcó d´algun veí, i una xiqueta puja per a agafar un panal de mel i donarlo al poble en senyal d´ofrenda. A partir d´ahí les casetes sobrisquen i es fa el 1er corte de la mel de l´any. La fira dura tres o quatre díes aproximadamente. Els carrers es solen adornar pels veíns amb colmenes, instruments d´apicultura, capazon fets amb espart,… En resum, esta fira es molt bonica de vore i si vols vinre el poble et rebrerà amb els brazos ben oberts.

Atentament,

Raquel Herrero Cámara

Ps: Pasat alguna vegada pel vall, t´asegure que no t´arrepentisas.

Una mansió molt barata

Una mansió molt barata

Richard i la seua família volien traslladar-se de Jarafuel a Aiora. Richard va visitar Aiora per a vore cases i va vore una en l'avinguda més important del poble. Cridà per a vore si era cara o barata i era molt barata. Ell va quedar al·lucinat perquè el seu preu era molt barat comparat amb les dimensions de la casa. Aleshores va sospitar que per dins la casa estiguera molt vella i sin renovar. Lo va comentar amb la seua família i li van a dir que la comprara que anava a ser un bon negoci... Al dia següent Richard va anar a casa del propietari de aquella casa i va firmar un precontracte per a quedar-se la casa. Una vegada va firmar, Richard se la va ensenyar a la seua família per a fora i van quedar al·lucinats de lo gran que era, però per a dins no va poder visitar-la. A la setmana següent el propietari li va donar les claus a Richard que estava entusiasmat per a ver la casa per a dins. La seua família i ell van visitar la casa. Quan van obrir la porta es van trobar tota la casa molt vella amb molta fem... Ell ja havia firmat el contracte i la havia pagat. Tota la seua família se va enfadar molt perquè aquell havia sigut un robo. Després de una setmana van netejar la casa ja se havia quedat preparada per a realitzar unes xicotetes obres. Richard va cridar a un paleta i li va dir que volia que li reparada moltes coses de la casa. Com el sol, la cuina, el bany ... després una vegada va acabar el paleta va cridar al fuster perquè posava totes les portes noves. I finalment va cridar al cristaller per a que li posava les finestres noves.

A la fi la casa li va costar 1 milió de pessetes de inici però amb les obres si la va pujar a 4,5 milions de pessetes.

Finalment se van allotjar a Aiora i van viure tranquil·lament i per suposat molt còmodes i amples en la casa nova.

Entrevista a Vicente Gavidia

Estem ací amb Vicente Gavidia que li van fer unes preguntes sobre la seua vida quotidiana.

- Hola, bon dia Vicente.

- Bon dia, Jorge.

Comencem ja amb el qüestionari.

- Que voldries ser de major?

- M’agradaria ser un jugador de futbol, però per a ser una mica mes realista vull estudiar i sacar-me la carrera.

- Qui esport practiques? Per que?

- El futbol. Perquè m’agrada molt i es molt sa fer esport.

- A qui equip de futbol jugues actualment?

- Jo jugue a l’equip del meu poble P.D. Ayorense, juguem a una lliga amb equips de tota la C.V. i estiguem palejant pel liderat.

- A qui posició jugues?

- Jugue de davanter, però últimament estic jugant de migcampista. La posició que mes m’agrada es mitjapunta, perquè se toca molt el baló i se corre bastant.

- De major on voldries viure?

- M’agradaria viure a Almansa perquè es una ciutat xicoteta i te moltes coses mes que Aiora. Però el meu poble m’agrada molt.

- Quina característica destaques de la teua forma de ser?

- Que als moments difícils soc molt fort.

- I el teu defecte principal?

- Que tinc un prompte molt mal.

- Quin es el teu heroi?

- Sin dubtar-lo, el meu heroi es Villa. Perquè es un jugador molt complet, es un golejador nat i juga molt be al futbol. Es un exemplar per a mi.

- Que valores mes del amics?

- Hi ha moltes classes de amics. Jo el que valore mes dels amics verdaders es la seua confiança i que no siguen falsos.

- T’agrada el teu nom?

- Home clar que m’agrada, però m’agradaria cridar-me d’altra manera. Però no me disgusta els meus pares van elegir Vicente jo lo accepte.

Ja hem acabat. Moltes gracies Vicente, a segut un placer estar una estona amb vostè.

- Fins a la pròxima.

- Moltes gracies, fins a la pròxima.

Laura i la seua imatge

Laura era una xiqueta que tenia 21 anys, molt presumida, vivia sola en una ciutat desconeguda per a ella, tenia pocs amics perquè encara no estava adaptada a la ciutat.
Un dia quan es va alçar del llit es va sentir un poquet mal i es va mirar a l’espill.
Va donar-se compte que darrere d’ella estava la seua imatge que havia adquirit vida pròpia. Es va posar la roba i se’n va anar a casa d’una amiga.
Quan va arribar a la casa de la seua amiga li va contar el que havia passat i que pel camí la seua imatge de l’espill també l’havia perseguit.
Quan va anar va agafar el telèfon i va cridar als seus pares i... ningú va creure el que contava.
Van passar uns quants dies … i ningú sabia res d’ella.
Les seues amigues van estar un poc preocupades i la seua família també.
Quan la família va anar a la casa de Laura ... se la van trobar en el sòl. Havia sigut assassinada per la seua pròpia imatge.

Fi.

Així acabarem tots

Asivamosaterminartodos

View more presentations from xemabv.

Els electrodomèstics em vigilen

Quan vaig acabar la carrera de magisteri em van donar plaça per a treballar de mestra de biologia a Tarragona, com que em pillava molt llarg de casa em vaig llogar un pis prop del centre on treballava. Quan vaig entrar vaig notar alguna cosa estranya, com si de sobte algú tornara al seu lloc de destí, però no vaig fer cas. Per la nit em vaig sentar al sofà i em vaig posar a veure la televisió, però en la televisió tan sols hi havia dos canals, i aixó que acabava de comprar la digital. Com que no feien res entretingut vaig decidir anar a dormir. Pel matí quan em vaig alçar vaig anar recte a la nevera per agafar la llet i calfar-la al microones. Quan anava cap a la taula per prendre'm la llet, la porta del congelador es va obrir i vaig caure. L'escampada va ser molt gran, per que al agafar-me a la estanteria de la despensa es va despenjar tot, i el menjar se'n va anar a terra. Jo no entenia res, no entenia per que la porta del congelador s'havia obert. Desprès d'arreplegar-ho tot, em vaig arreglar i me'n vaig anar cap a l'institut. Va ser el meu primer dia de treball, i menys mal que tot m'havia eixit bé, perquè em vaig guanyar la confiança dels alumnes i dels meus companys.
Al arribar a casa vaig anar directa a la cuina per agafar una pizza de la nevera, però no se perque la nevera no es podia obrir. De sobte vaig veure un lleuger moviment de la nevera, i mes tard a la nevera van començar a eixir-li ulls, mans, nas, boca...Em vaig quedar sorpresa, pensava que era un somni, i de sobte la nevera va començar a parlar-me i a dir-me que fins que no me n'anara d'allí no pararien ella i tots els seus companys de fer-me la vida impossible. Vaig mirar cap a la dreta, no podia creure el que estava veient, l'aspiradora, la televisió i la llavadora estaven acorralant-me i dient-me que tenia dos hores per abandonar la casa. Jo creia estar tornant-me boja...! Sense dubtar ni un segon, vaig agafar les meues coses i me'n vaig anar d'allí.

BON NADAL

Non Nadal i bon any als paraulaigüers del curs passat.
Com va per Moixent? Continueu escrivint coses tan boniques?:-))))))
Vos enyore des d'Aiora.
Besets :-{}

AGRAÏMENT

Fins al mes de juny de 2008 els paraulaigüers han estat alumnes de 3r d'ESO de l'IES Moixent (La Costera). A ells i elles cal agrair les col·laboracions i comentaris que han fet créixer un poc aquesta ferramenta d'intercanvi. Espere que els haja estat útil en el seu aprenentatge. A partir de setembre l'experiència de paraulaigua.blogspot es trasllada a l'IES Fernando III, d'Ayora. Des d'allí, si tot va bé, arribaran noves contribucions de creació literària i lectura crítica. Els paraulaigüers veterans estan convidats a continuar aixoplugant-se en aquest blog, però amb aquesta finalitat han de voler obrir el paraulaigua. Fins després de les vacances.

FINAL D'ETAPA

Els finals de curs tenen alguna maledicció estranya. Tots en desitgem l'arribada (ah les vacances) però al mateix temps s'encarreguen de donar per acabades algunes relacions i això, de vegades, et fa sentir tristesa. Ara que acabem aquesta etapa ens adonem del que hem guanyat, del que hem aprés, i també del que podem perdre. Paraulaigua.blogspot ens ha acompanyat una mica en aquesta correguda (de vegades massa ràpida). Crec que és un bon testimoni de les coses que podem fer i crear. Se sol dir que la persona és allò que llegeix. En una Escola d'Estiu de fa uns anys el mestre i pedagog Gonzalo Anaya (que ens ha deixat fa poc) matisava aquesta afirmació: la persona és allò que escriu. L'escriptura és una de les poques habilitats humanes que poden mesurar el que som i la nostra capacitat per a entendre i transformar el món. Allà on s'acaba la teua capacitat d'escriptura, allà mateix s'acaba el teu món. Llegiu, penseu i després escriviu-ho. I no us ho guardeu per a vosaltres. Sé que hi ha més escrits valuosíssims que no han pogut passar l'autocensura de l'autor i no s'han convertit en paraulaigües vius. Potser la vida és una tempesta de pluja i neu, i una bona manera de caminar-hi és sota la protecció d'uns quants paraulaigües (llegiu-ne la definició a l'encapçalament del blog). Gràcies per la possibilitat d'aprendre a ser millor mestre. Segur que de l'experiència d'aquests anys es beneficiaran altres generacions d'alumnes. I gràcies per haver-me deixat aprendre a voler-vos. Quan pense en vosaltres obriré paraulaigües de records.

POEMA ANIMISTA

Sóc un sentiment. Em pinten de roig.
Alguna gent diu que sóc lo millor i altra lo pitjor.
Diuen que sóc una malaltia perquè faig plorar i patir.
La gent em celebra el 14 de Febrer.
Algunes voltes sóc cec.
El meu símbol és el cor.
Nasc de dos persones que es volen sincerament.
M'alimente de dolor i muir per traició.

Els amics

1.Ext.Dia. Plaça del poble
Un grup d'amics estan en la plaça del poble parlant de les seues coses i els seus amors. Ells són Elena, Jose, Maite, Lluis, Cristina, David, Ivan, Isabel i Sandra.



Elena. I bé xicons, què farem este cap de setmana?

David. Podríem sopar tots junts.

Cristina. Em pareix bona idea. Demà, a les 10 de la nit ens vejem en eixe bar, vos pareix?

Sandra. Bé, alli ens vorem.



2.Int.Nit. Bar
Arriba el dissabte en la nit i es veuen tots en el bar. Sopen junts.

Ivan. Hola! Perdoneu, he arribat un poc tard perquè he eixit fora del poble.

Sandra. No passa res, passem a la taula i comencem, no?

Jose. Sí, és lo millor. Sandra, et fiques al meu costat?

Sandra. Està bé.



3.Ext.Nit.Carrer
Acaben de sopar i ixen al carrer. La gent se'n va de festa.

Maite.Anem un ratet a ballar.

Isabel.Clar, anem a divertir-nos.

Ivan.Sí, vull ballar.



4.Int.Nit.Pub
Arriben al pub. Sandra i Jose decidixen anar-se'n.

David.Ja estem ací.

Cristina.Anem a ballar!

Jose.Sandra, tu i jo podríem anar-se'n a pegar una volteta.

Sandra.Sí, millor estar amb tu que estar ací.


5.Ext.Nit.Carrer
Jose i Sandra se'n van del pub a donar una volta i parlen d'ells.

Jose.Sandra, he de dir-te una cosa però no vull que et rigues de mi, per favor.

Sandra.Jose, no tinc el perquè. Conta'm el que hages de dir-me.

Jose.M'he enamorat de tu. Encara que supose que tu no sents res per mi.

Sandra.Jo també estic enamorada, no sé per què penses que no, però ja duc temps sentint alguna cosa per tu.



6.Ext.Nit.Carrer
Jose i Sandra s'abracen i arriben els amics.

Jose.T'estime.

Sandra.Et vull.

Elena.Per fí, ja heu acabat junts, enhorabona.

Maite.M'alegre.

Isabel.Jo també m'alegre molt.

Ivan i David.I nosaltres, Jose ja no preguntarà com dir-t'ho.



Acabaren junts i els seus amics molt contents.

LA TERRASSA

Exterior: dia. Terrassa d’un edifici.

La càmera enfoca la porta i apareix Neus. Surt a la terrassa plorant i nerviosa. Corre d’un costat a un altre mentre la càmera segueix els seus moviments. Neus es para i es toca la blaüra que té en el cap. Es sent una veu que ve de les escales.

MIQUEL: (Enfadat)(off) Neus, baixa!

Neus es posa a plorar i busca un lloc on amagar-se.

MIQUEL: (Enfadat)(off) Com em faces pujar veuràs!

Es senten passos. Miquel entra en primer pla i es queda mirant la càmera. Tallar a:

NEUS: (Amb la veu tremolosa) No em faces res per favor!

Neus comença a córrer i Miquel la persegueix. Neus es queda acorralada en la barana i la càmera s'arrima a ella. Miquel, que encara corre, la intenta agafar però ella s'aparta i Miquel cau. La càmera fa un pla general de Miquel mentre cau. Després fa un primer pla de Neus que està abocada a la barana.

L'home de l'IES Madison

Int. Dia. IES Madison. Passadís de tercer.

El cadaver de Vincent està en terra, amb un tall al cap, després apareix un trio, Jane, Logan i Dean. Veuen a Vincent.
Jane: ¡Hem d'avisar algú! ¡Està mort!
Logan: ¡Que guapo! Anem a fer-li una foto.
Dean: Vinga va, fes-li-la.
Jane: ¡Que no! ¿Qui ho ha fet?
Logan: No passa res, anem a dir-li-ho a Ms. Lifting.
Dean: ¿Per què no l'amaguem en la taquilla seva? és oberta.
La camera enfoca a un home al final del passadís.
Jane: ¡Mireu, hi ha una persona! ¡Te un gavinet gran!
Logan: ¡Anem a pegar-li!
dean: No tens ous de pegar-li
Logan: A que si
Dean: A que no
Logan: Anem Dean, que entre els dos podem.
La camera enfoca a Vincent, despres a l'home. L'home, mentre parlaven, s'arrima i li pega una gavinetada a Logan que li travessa el cap.
Jane: ¡Logaaan! (cridant)
Dean: ¡Ostias, que l'ha matat!
Jane: Anem-nos-en d'ací.
La camera enfoca de dalt a baix a Logan, després la cara de Jane i Dean asustats.
Jane: ¡Corre!
Dean: ¡D'acord!
L'home: Està tot tancat, ¡no podeu eixir!
La camera enfoca l'home com trau una pistola i li pega un tir a Dean al cap, el mata. Es veu en camera lenta.
Dean cau a terra mort i Jane plora, l'home comença a violar-la. Després la mata.

SOC UN ULL

Soc gran i verd. Soc molt atractiu.
Toc allò que veig ho memoritze.
De vegades veig coses que no vull veure
però em tinc que aguantar.
Odie les cebes i els sabons
perquè si ho mire molt de prop
em comença a picar tot.
Sé que tinc un germà,
però no l’he vist mai,
sols se que esta ahi, plorem
per els nostres sentiments.
No sé si ell sabrà que jo estic ací,
al seu costat.
En separa una muntanya
que té dos coves.
No tinc parella,
però crec que no en trobaré mai.

El camí

Duc a molts llocs la gent,
duc alegries, perdicions, la mort,
tinc moltes eixides i oportunitats
per a elegir qui i com poden ser
els seus destins.
De vegades sóc molt curt per a uns
i molt llarg per a altres,
depenent de la direcció que agarren:
drogues, alcohol...estudiar...
Sóc més o menys curt i tinc diferents eixides,
solament cal voler trobar la bona.
De vegades costa caminar al llarg de mi,
ja que no tot és fàcil d'obtindre,
i altres sóc com un riu.

Haikús de la pluja

Les gotes cauen.
Formen espills
per veure's morir.

Els arbres ploren,
es visten de negre
els dies grisos.

Els núvols esponjosos,
de cotó blanc,
viatgen amb tranquil·litat.

LA GUERRA

Sóc la misèria,
sóc la mort,
sóc el patiment,
pares i mares plorant com la pluja pels seus fills,
xiquets plorant com la pluja pels seus pares.
Els arrebate el que més volen,
els destrosse per dins,
els faig patir,
els faig fer coses que no volen,
la mort i jo som una!

Poesies

Tots patinant,
tots en terra estan.

Dubal pensa,
no sap res.

Els ocells volen,
mouen les ales.

La classe tancada,
el mestre passeja,
xiqueta pensativa,
Dubal la veu,
es posa calent.

LA PORTA

M'obric i em tanque,
els que m'obrin tenen la clau per a tota la vida,
els que em tanquen ja no tenen la mateixa clau, ha canviat!
Sempre estic oberta, fa falta la clau correcta,
els que em tanquen ja no m'obrin.
Les persones obrin el meu cor amb molta dificultat
i el tanquen amb facilitat!

Haikú

Fa fred,
el vent abriga
els arbres.

El cor protector

Feia molta calor.
Tu eres com una flor
que et mories del dolor,
però jo et protegia amb el cor.

RECORDS

Els teus ulls fugassos

fugien d'aquell armari vidrenc

on havies amagat els teus records.

CAMALEÓ

SÓC DE MOLTS COLOR,
QUAN VULL EM FAIG GROC,
VERD, BLAU,
NEGRE... O DE DOS
COLORS ALHORA.
I EM CAMUFLE DELS
ENEMICS QUE EM VOLEN MENJAR.
TINC UNA LLENGUA LLARGA
PER A MENJAR INSECTES.

La tristesa

Visc a les fosques,
m'alimente mossegant el teu cor,
estic plena de tot, de mal,
sobretot de plor.
Sóc un univers de ferides.
Plora la teua ànima encesa,
et faig mal.
Encara estic allà dins i hi estaré eternament.

HAIKÚS

La teva mirada:
gebre en el record
quan neva a les muntanyes.

Escolte ocells
i a la llengua em vénen
cants de mel.

Escolte ocells,
a l'oïda em ve
sabor de mel.

Sent els ocells,
el riu córrer,
recorde dies de felicitat.

SOLEDAT

El balcó solitari,

tan sols un ocell

em fa companyia.

Toque l'aigua freda,

em crema el teu record.

El poema visionari de la natura

Quan vaig alçar el cap estava el cel verd,
una muntanya ampla i cabalosa veia enfront,
pel mig de la muntanya hi havia un riu ample i amb l'aigua taronja,
el sol era negre i els seus rajos grisos,
els camins eren núvols blancs,
els arbres eren gegants,
el meu somni era una irrealitat.

HAIKÚS DEL BOSC

Sota la pluja,

el paisatge

s'enfosquix.

Aquesta pluja intensa,

i les muntanyes

que s'amaguen

La soledat al bosc

s'acompanya

de les veus dels animals.

La llum s'amaga.

Els teus ulls s'encenen

a la foscor.

Sota la foscor abrumadora

de la pluja. El paisatge

s'allunya.

Haiku

Les tronades

Quan el cel s´enfosqueix
les tronades són
terriblement grandioses.


Nit i dia

Quan el Sol ix per l'est
la Lluna enlluernada
se'n va a dormir.


La llavor

La llavor plantada
va brotar
dient hola al Sol.

HAIKU. La mar

FOROCES ONES

PENETREN LA MAR

SENSE PIETAT.

JUSTÍCIA

Anys i anys dormint.

Estic tancada al cor de les persones.

Podria eixir però no m'obrin.

Ningú té prou força,

no es necessita.

Obrir una porta és cosa de savis.

L'arbre



Quan passes prop de mi

les fulles em tremolen.

Quan et veig estic plorant

i em cauen le fulles

perquè no puc estar amb tu.

Per què et vull tant?

Eres l'amor de la meua vida

però tu no pots estar amb mi

perquè la vida és dura

i m'ha llevat de tu.

Ja no acaricies la meua escorça,

jo per tu m'arrancaria les arrels

perquè et vull.

La papallona

Sóc molt xicoteta, però les meues boniques ales impressionen molt.
Aletege de camp en camp, de flor en flor.
Quan algú s´aproxima a observar-me,
me'n vaig tímidament.
Pareix que no m´agrade estar amb ningú.
A pesar d'això la gent continua acostant-se a mi.
La major part del temps la passe jugant.
Perquè a pesar de paréixer molt tímida tinc molts amics.

ELS 8 ADJECTIUS

Tancà els parpells arrugats i blaus i els llavis secs i grossos, alçà el dit llarg i fi i encogí els muscles xicotets.

Abans d'eixir al carrer estret i curt, es posà el barret marró, es calçà les sabates brutes i negres i es cordà el botó petit de la camisa blava i arrugada.

Va passar de la sopa caldosa, només tastà el caneló llarg, socarrat i tou, i va refusar l´estofat calent i brut, però va lloar el pastís de xocolate i nata.

El riu blau i curt s´esmunyia entre el puig verd i la masia antiga i al fons de la vall seca i ampla i el cel nuvolat i trist.

Paraulaigua attack

No sabem si Zulema sobreviurà a l'atac d'aquests dos paraulaigües.

Salutacions d'alguns paraulaigüers

Als dos extrems del grup podem vore Elena i Fidel (dos "intrusos" als quals saludem cordialment). D'esquerra a dreta les paraulaigüeres són: Sara Moratalla, Sara Beneito, Zulema, Marta Gil, Sara Camarasa, Ana, Maria, Cris i Patri.

TERROR

Des del dia 28/1/08, ma casa començà a fer coses rares, pareixia que els electrodomèstics m'observaven, com la torradora, la nevera, i fins i tot no podia obrir portes, com la de la meua habitació. Jo em posava verviós, perquè ja no podia eixir, la porta d'eixida no obria, era molt estrany. Al dia següent, després de dormir en el sofà amb Picotita al meu costat, ens vam despertar a les deu, voliem fer-nos unes torrades quan la torradora se'm va tirar a la mà i me la va cremar, jo estava cridant. Quan vaig poder llevar-me-la vaig anar corrent al bany per curar-me i no podia obrir la porta. Al cap d'un bon temps, per la vesprada vaig benerar un tros de pa, igual que Picotita. Estava posant-me nerviós quan la planxa de sobte es tirà a la meua cara i me la va cremar, i l'aspiradora agafà a Picotita i la tirà a la llavadora i es posà en marxa en l'habitació del pati i es tancà la porta, vaig intentar obrir però no podia i escoltava com Picotita cridava. Només quedàvem jo amb la cara i la mà cremada i Ambarambanbeu, el meu hàmster. Al dia següent no podiem obrir ni el dormitori, el pati... a soles quedava el menjador i la cuina. De sobte vaig ser atacat per la nevera i l'aspiradora, que agafà a Ambarambanbeu i el clavà al microones i es posà en marxa. Jo vaig intentar parar-ho però la nevera es tirà damunt de mi durant un bon temps. Després de llevar-me-la de damunt vaig dormir en terra. Al dia següent vaig vore que a soles quedava el menjador, totes les altres portes estaven tancades i jo estava fart. Aleshores vaig agafar una corda d'un caixò i la vaig nugar al sostre, em vaig penjar, però quan veia que em faltava l'aire vaig vore a Lopera rient en forma de fantasma. Aleshores vaig entendre que era ell.